Mamífers

El dilluns passat dues particulars de Vilanova i la Geltrú van denunciar l'abandonament de dos gossos a un domicili de la mateixa població. Sembla que el seu amo no els estava alimentant i començaven a tenir un estat de salut preocupant. ...

Els degús són originaris de Sud-Amèrica (Xile i Perú) i són una espècie de rosegadors diürns molt sociables i fàcils de tenir. No solen hivernar. 

Aquests mustèlids que abans s'utilitzaven per a la caça de conills s'han convertit a poc a poc en una divertida mascota que pot arribar a viure fins a 8 anys.

Si tenim mascle i femella junts, cal tenir en compte que poden començar a reproduir-se entre els 4 i els 8 mesos. Gesten durant uns 42 dies i fan cadellades d'unes 8 cries cada cop.

El grau de picor i malestar entre gats i gossos que tenen puces, amb freqüència, és molt diferent d'un individu a un altre ja que  alguns són al·lèrgics a les picades de puça mentre que d'altres no ho són.

La tràquea és un tub que s'estén des de la part posterior de la boca fins al pit, on es divideix en dos tubs més petits (bronquis) que condueixen als pulmons. L'aire entra i surt dels pulmons a través de la tràquea. La tràquea consisteix en una columna llarga d'anells apilats un damunt de l'altre, fets de cartílag.

Les cataractes són una opacitat (ennuvolament) anormal de la lent interior de l'ull, del cristal·lí.

L'atòpia és una al·lèrgia a substàncies inhalades del medi ambient. Les substàncies que poden provocar reaccions al·lèrgiques són denominades antígens.
L'atòpia pot afectar gossos i gats, tot i que és més freqüent en gossos. Es pensa que pot ser congènit (adquirit genèticament) ja que passa més comunament en certes races i línies. Entre els antígens que poden desencadenar una atòpia es troben el pol·len, fongs, cèl·lules mortes, pols de la casa, fum del tabac i una gran varietat de substàncies.

L'agressió és un comportament natural de gossos i gats. L'agressió a casa i l'agressió descontrolada no haurien de ser tolerades en les mascotes ja que són potencialment perilloses per si mateixes i per els altres. Els propietaris de mascotes agressives són èticament i legalment responsables de l'agressió de les seves mascotes.

Existeixen diversos tipus d'agressivitat en gossos. Les més freqüènts són:

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

En el seu ambient natural (Els Andes), viu en grups de 14-100 individus. Són herbívors i nocturns, molt poc sorollosos (excepte en estat d'estrès - nerviosisme, que és quan criden). Tenen quatre parells de molars i un parell d'incisives que, com les dels conills, creixen constantment.

Mides: els adults són d'uns 25cm (excloent-hi la cua). Les femelles són més grans.

Pes: 450-900 grams

Esperança de vida: Fins a 20- 22 anys.

Vida reproductiva: maduresa sexual als 7-9 mesos i fins als 8 anys d'edat.

Gestació: aproximadament 4 mesos.

GÀBIA

La gàbia ha de ser com a mínim de 50-60x25x25cm. La separació entre els barrots ha de ser de 10 mm en hàmsters normals i d'un màxim de 6 mm en hàmsters nans, i millor si els barrots són horitzontals perquè així fan exercici quan s'hi enfilen.

La base on trepitgen no pot ser mai de reixa, hi poden posar les potes i fer-se mal. Cal que posem un substrat absorbent, millor els pellets de blat de moro que els encenalls de fusta.