Uromastix o llangardaix de cua espinosa

Hi ha 16 espècies dins el gènere Uromastix que es caracteritzen per tenir la cua espinosa, la qual cosa n'és el tret característic. Són animals dòcils amb el cuidador i d'una mida no gaire gran (27-71 cm segons l'espècie), mida que assoleixen quan tenen 2-3 anys de vida, cosa que fa que sigui relativament fàcil tenir-los en captivitat. Podem diferenciar quan són adults si són mascles o femelles per la presència de 2 petites protuberàncies a la base de la cua presents en mascles.

Com en qualsevol altre rèptil, una part molt important en el manteniment d'aquestes mascotes és el terrari. Cal un terrari horitzontal (més ample que alt) tan ampli com sigui possible (mínim 120x60x60), per a un sol individu. No es recomana tenir gaires animals junts perquè són dominants i poden barallar-se. El substrat del terrari serà a base de sorra o pedretes petites, fins i tot fibra de coco. Cal evitar sorra de gat.

Cal decorar el terrari amb algunes pedres i una zona que els serveixi d'amagatall. D'aquesta manera, podran aprofitar el gradient detemperatura del terrari. La zona més fresca serà l'amagatall i es podran enfilar a les pedres en funció de si volen més o menys escalfor.

Com a font de calor, podem utilitzar una manta elèctrica per a rèptils (sempre col·locada fora del terrari) o una bombeta d'infrarojos. L'ideal és que estiguin connectats a un termòstat que ens reguli la temperatura per aconseguir que el terrari estigui entre 35-40ºC a la zona més calenta (el cau ha d'estar lluny de la zona d'escalfor perquè tingui una temperatura inferior, al voltant dels 30ºC).

Poden hivernar, però no es recomana en captivitat.

Quant a font de llum, són rèptils amb alts requeriments d'UVA i UVB, que suplirem amb un fluorescent especial per a rèptils o bé una bombeta de mercuri. Requereixen unes 10-14 hores diàries de llum. Cal recordar que els fluorescents s'han de canviar cada 6 mesos, independentment que facin llum, i que entre la font de llum i els animals no hi pot haver res (ni vidre, ni plàstic).

L'alimentació dels llangardaixos de cua espinosa és essencialment herbívora. Els posarem una mescla de vegetals que canviarem cada dia: endívies, part verda de la pastanaga, mongeta tendra, pèsols, alfals, dentde lleó, canonges, berros, espinacs, col, etc. A més, ho podem complementar 2 o 3 cops per setmana amb instectes (grills, llagostes, zophoba...), i millor mesclats amb un complex multivitamínic (sobretot en animals joves).

És important fer una revisió veterinària com a mínim un cop l'any i fer una analítica de femta per descartar que tinguin paràsits intestinals, un problema freqüent en rèptils i causant de malalties.