Preguntes més freqüents

És important mantenir-los la boca neta, per això és cabdal la prevenció: menjar pinso, raspallar les dents, etc. De totes aquestes opcions està demostrat que la millor és netejar les dents regularment per prevenir problemes d'infeccions de geniva i placa dental (que són els que provoquen la mala olor de la boca).

Els gats són animals molt nets i normalment no fan mai les feines fora de la sorra. Hi ha diferents motius pels quals poden deixar de fer-ho a la sorra, entre altres, infeccions d'orina o càlculs a la bufeta. En qualsevol cas cal visitar sempre el veterinari quan hi ha un problema de micció inadequada i a més analitzar l'orina en busca de possibles infeccions.

El gos i el gat tenen necessitats alimentàries diferents. El gat té un metabolisme més proteic; per tant, necessita més proteïna a la seva dieta. El pinso per a cada espècie ha de ser diferent i d'acord amb les seves necessitats i edat.

Segons el reglament del Parlament Europeu 998/2003 per poder viatjar entre els estats membres de la Comunitat Europea, sense ànim comercial, caldrà que la vostra mascota disposi d'un passaport actualitzat. Aquest passaport el pot fer únicament un veterinari clínic col·legiat, i per fer-lo és indispensable que el vostre gos estigui indentificat amb microxip.

Un cop tingueu el passaport, el  veterinari hi certificarà que l'animal en qüestió, després d'una comprovació prèvia de la identitat mitjançant el microxip, està al dia de la vacunació antiràbica i que l'estat general de l'animal és satisfactori per poder viatjar. 

Hi ha països de la CE com Regne Unit, Irlanda, Malta o Suècia que a més exigeixen una prova sanguínia per valorar que la vostra mascota té suficients anticossos de ràbia per poder entrar al seu territori. Amb aquesta prova ens estalviem la quarantena que es feia anteriorment, però implica que no podrem viatjar fins passat 6 mesos de l'extracció de sang per fer la prova (3 mesos en el cas de Suècia). També caldrà desparasitar l'animal internament i externament 48-72 hores abans de viatjar.

Aquesta analítica només es pot fer en determinats laboratoris aprovats per la CE, així que és millor ser previsor i consultar el veterinari abans de planificar el viatge.

Un cop feta aquesta prova, si és satisfactòria, no caldrà tornar-la a repetir, sempre que, anualment, vacuneu de ràbia l'animal (i sense que deixeu passar més de 365 dies entre vacuna i vacuna).

Per viatjar fora de la CE, normalment n'hi ha prou amb un certificat de salut (el passaport ja ens valdria) i la vacunació de ràbia al dia. Com que la normativa pot canviar per cada país, us recomanem, però, que truqueu al Consolat del país on voleu viatjar per informar-vos dels requisits.

Això també és vàlid per a gats i fures.

Fer criar les gosses no ens evita que apareguin posteriors problemes com ara els embarassos psicològics ni els tumors mamaris. A més, és molt probable que a partir dels 6-7 anys d'edat apareguin problemes relacionats amb l'aparell reproductor com ara piròmetres, quists ovàrics o endometritis. Podem evitar gairebé tots els problemes relacionats amb l'aparell reproductor castrant la gosseta fins i tot abans del primer zel.

Les vacunes de cadells són molt importants, ja que ajuden a generar les primers defenses davant determinades malalties. S'ha de fer un recordatori anual perquè aquestes defenses es mantinguin a nivells elevats. De pas, aprofitant aquesta vacunació anual es fa una bona revisió al nostre animal, que és essencial.

Sí, tot i que podem utilitzar aquests productes per evitar el zel no són recomanables pels efectes secundaris que tenen a llarg termini (tumors de mama, infeccions de matriu, endometritits,...). La millor solució és, doncs, esterilitzar el nostre animal.

S'ha de vigilar molt, ja que no tots els medicaments que nosaltres ens prenem són beneficiosos per a les nostres mascotes, fins i tot a dosis pediàtriques alguns fàrmacs els poden matar. Per tant, el millor és sempre consultar-ho amb el veterinari si no volem córrer riscos.

Millor que no mengin ni ossos ni carcanades, ja que sense voler els podem provocar greus problemes gastrointestinals. Fins i tot algunes vegades cal recórrer a la cirurgia. A més l'os en si no aporta res a escala nutricional.

Segons la llei de protecció dels animals vigent des de 1998 és obligatori identificar mitjançant el microxip gossos, gats i fures a partir dels 3 mesos d'edat. A més, aquesta és l' única forma de localitzar el propietari si l'animal es perd o s'escapa i algú el recull.

Actualment l'extracció de les ungles és una operació prohibida expressament per la Llei de protecció dels animals, igual que les amputacions de cua i orelles que patien habitualment els gossos. Aquesta és una operació dolorosa que generalment afectava el gat per tota la vida i limitava les seves possibilitats de fer una vida més lliure. De fet, els desperfectes que pot fer el gat esgarrapant es poden evitar molt bé posant-li rascadors a l'abast des que és petit.