Les Fures

Aquests mustèlids que abans s'utilitzaven per a la caça de conills s'han convertit a poc a poc en una divertida mascota que pot arribar a viure fins a 8 anys.

Si tenim mascle i femella junts, cal tenir en compte que poden començar a reproduir-se entre els 4 i els 8 mesos. Gesten durant uns 42 dies i fan cadellades d'unes 8 cries cada cop.

Tenint en compte tot això, l'ideal és que ens plantegem esterilitzar la nostra fura (si no ho està quan la comprem). Evitarem problemes hormonals i sobretot, es reduirà l'olor corporal de l'animal, tot i que no desapareix mai del tot, ni quan es treuen les glàndules anals.

És una mascota fàcil de tenir a casa, però hem de vigilar les altes temperatures (més de 32ºC els poden perjudicar). L'ideal és que estiguin entre 15 i 25ºC. Han d'estar en una gàbia de mínim 55x50x40 per un sol individu. Com a substrat hem d'evitar la sepiolita (sorra de gat) ja que si se la mengen els pot provocar obstruccions intestinals. Funcionen molt bé els pellets deblat de moro o els encenalls de fusta. Acostumen a fer les seves necessitats en un racó de la gàbia. Caldrà netejar a diari aquesta zona.

No cal que la nostra fura estigui sempre dins la gàbia, la podem deixar sortir, però és molt important que estigui controlada quan és a fora, ja que són animals que tendeixen a escapar-se, rosegar cables, etc.

Els podem posar joguines, però cal evitar aquelles que es trenquen amb facilitat, ja que si s'ho empassen hi ha risc d'obstruccions intestinals.

Quant a la dieta, són carnívors estrictes i necessiten una dieta molt proteica. Utilitzarem pinso especial per a fures i intentarem que tinguin menjar tot eldia. Cal, però, controlar la quantitat, ja que les fures en captivitat tendeixen a l'obesitat (poc exercici, excessiva dieta...). Cal vigilar amb les coses dolces, que els agraden molt i evitar els aliments greixosos i els aliments crus (carn, ous....). Com a premi, els podem donar fruita, que també els agrada molt i recordar que sempre han de tenir aigua disponible. 

 
Es recomana raspallar la fura amb freqüència, així evitem que deixi molt de pèl per casa i que pugui empassar-se'l i fer boles de pèl al tracte digestiu. Per evitar això últim,podem utilitzar malta felina, que els agrada molt i la podem fer servir com a premi.

 

La nostra fura ha de visitar el veterinari regularment, com un gos. És molt important que es vacunin de brom ("moquillo"), ja que en són molt sensibles i si l'agafen es poden morir. També es vacunen anualment de ràbia, i és obligat, igual que engossos, que portin microxip.

Caldrà fer també un control de paràsits interns (cucs) trimestral i externs (puces, àcars...) mensual.