La xinxilla

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

En el seu ambient natural (Els Andes), viu en grups de 14-100 individus. Són herbívors i nocturns, molt poc sorollosos (excepte en estat d'estrès - nerviosisme, que és quan criden). Tenen quatre parells de molars i un parell d'incisives que, com les dels conills, creixen constantment.

Mides: els adults són d'uns 25cm (excloent-hi la cua). Les femelles són més grans.

Pes: 450-900 grams

Esperança de vida: Fins a 20- 22 anys.

Vida reproductiva: maduresa sexual als 7-9 mesos i fins als 8 anys d'edat.

Gestació: aproximadament 4 mesos.

Ventrades: normalment són de 2-3, tot i que poden tenir fins a 8 cries. Es desmamen a les 6 setmanes, però estan amb la mare fins a les 9 setmanes.

MANEIG

La gàbia

Necessiten molt d'espai, però per a una xinxilla sola, n'hi ha prou amb una gàbia de 40x45x30cm, tot i que com més espai millor. Si pot ser, amb diferents nivells, i fins i tot escales entre aquests nivells. Els agraden les alçades i poder saltar.

Els forats de les reixes han de ser menors de 2,5x5 cm (s'esmunyen per qualsevol lloc).

Poden ser amb el terra de reixa i un calaix inferior, per poder netejar millor, o terra sòlid amb diaris i encenalls de pi blanc o blat de moro.

Ha de tenir un niu per poder dormir i un lloc en alçada on amagar-se.

Són animals que roseguen molt. Tot el que sigui de plàstic ho acaben fent malbé (gàbia, menjadora, banyera, abeuradora...). No s'han de posar materials pintats.

S'han de subministrar materials agradables per mossegar (fusta de pi o fruiter no tractada) o joguines comercials per a xinxilles.

Ambient

La gàbia ha d'estar en un lloc sec i ventilat a l'estiu, i un lloc lliure de corrents d'aire a l'hivern. Mai directament sota el sol.

Toleren malament la humitat i el calor (màx. 25ºC).

Temperatura ideal=15-21ºC

Humitat ideal=40-60%.

Cal mantenir la xinxilla a la gàbia, a l'interior, i donar-li estones d'exercici fora de casa, en hores poc caloroses. L'exercici ha de ser amb vigilància i no permetre l'accés a l'herba.

Banys de sorra

Per mantenir el pèl maco i sa, cal que les xinxilles tinguin a disposició, en un contenidor preferiblement de metall o vidre, sorra especial per a xinxilles. Cal un mínim d'1,25cm de sorra i un mínim d'1 bany de sorra setmanal (de 10-60').

Cal mantenir la sorra neta, ja que, part de la higiene, els encanta la "sorra nova". Es pot deixar a lliure disposició, sempre dins la gàbia però si es detecta algun problema d'ulls, cal reduir o eliminar temporalment els banys de sorra.

ALIMENTACIÓ

La millor dieta està composta de pellets per a xinxilles, farratge i aigua.

  • Pellets: una xinxilla adulta menja aproximadament uns 56 grams de pellets al dia. No s'ha de donar mai pellets d'una altra espècie.
  • Farratge: ha de ser i no florit. També lliure d'insecticides. Donar ad libitum, però tenir present que no és un substitut dels pellets, sinó un complement.
  • Aigua fresca: l'aigua de l'aixeta s'hauria de donar bullida (per un excés de clor). Si afegim 1,25 ml (mitja cullerada) de te de vinagre a un got d'aigua (250 ml) estimularem la gana i millorarem l'estat de la flora intestinal. Si té efectes laxants, retirar-ho. Per donar l'aigua, el millor és un abeurador penjant, amb el sortidor metàl·lic (el plàstic se'l mengen).
  • Premis: les xinxilles adoren els premis però cal vigilar de no passar-se. Panses, mitja avellana, cacauets, pipes de gira-sol, poma, pastanaga... Donar-ne grans quantitats pot provocar constipació -  diarrea, obesitat i alteracions orgàniques.

Cal evitar:

  • Menjar de lloros, hàmster...(qualsevol menjar per a altres animals).
  • Altres premis diferents dels anomenats.
  • Quantitats grans de verd (herba,enciam...)

EXERCICI

Necessiten un exercici regular i supervisat fora de la gàbia, en una zona controlada i que no es puguin escapar esmunyint-se per algun forat o saltant. No s'han de deixar mai fora de la gàbia sense vigilància. La majoria de xinxilles tornen a la gàbia voluntàriament quan estan cansades. Si hem de tornar la xinxilla a la seva gàbia, no s'han de perseguir; s'estressen molt. Podem intentar convèncer-la posant-li el bany de sorra a la gàbia. Si no queda més remei, agafar-la amb la mà, com si fos una cullera, o per la cua (just a tocar del cos).

COMPORTAMENT

Són animals molt simpàtics, atents, curiosos, actius, amigables i més domesticables que ensinistrables. Són interactives amb els seus amos (però no té res a veure amb un gos). Són independents i els hi agrada la tranquil·litat. No són animals per deixar a mans d'un nen petit. S'estressen molt i fins i tot poden morir.

Són nocturns. Durant el dia, passen moltes hores dormint en algun amagatall (niu, tenda,...). Quan es fa fosc els encanta saltar, fer cabrioles i jugar si tenen companyia.