El nostre primer gos

Les atencions que podem dedicar al nostre primer gos són molt importants ja que és un situació nova tant per a nosaltres com per ell. La cura i la informació són aspectes fonamentals.

L’ALIMENTACIÓ

  • Pinso de cadells
    Hi ha moltes marques i diferents tipus en funció de la raça. La quantitat de pinso diària aproximada ens la recomana el fabricant als sacs de pinso, segons l’edat i el pes. Se’ls n’ha de donar 4 cops al dia des del deslletament als 3 mesos (cal deixar-ho a la seva disposició 5-10 minuts i retirar-ho). Dels 3 als 5 mesos se’ls en dóna 3 cops al dia i a partir dels 5-6 mesos ja podem donar-los-en 2 cops al dia. En els gossos de raça gran cal donar pinso de cadell fins als 18 mesos; la resta, fins als 12 mesos.
  • Pinso d’adults
    N’hi ha de diferents tipus en funció de la raça i edat. Se'ls ha de donar 2 vegades al dia la quantitat recomanada pel fabricant i adequar-la a les necessitats de l'animal.
    Cal evitar donar-los menjar de casa, com ossos, dolços, etc. Les llaunes i patés (alimentació humida) com a premi, no ha de ser la part important de la dieta del gos. Sempre que es canviï de menjar (p.ex, marca de pinso) s’ha de fer de manera progressiva durant una setmana, per evitar diarrees. Sempre han de tenir aigua fresca disponible; no cal ni és recomanable donar-los llet de vaca.

LES VACUNES

Vacunes del brom (moquillo) , parvovirosi, hepatitis, leptospirosi i parainfluença: són cinc malalties molt contagioses que poden agafar els gossos. Es poden començar a vacunar a partir de les 6 setmanes d’edat.

  • 6 setmanes: Vacuna Puppy
  • 8 setmanes: Vacuna Pentavalent
  • 10 setmanes: Vacuna Pentavalent

A partir d’aquesta última vacuna, el seu gos ja pot fer vida normal (sortir a passejar pel carrer, banys amb més o menys freqüència...). Abans el que cal és que no estigui en contacte amb animals probablement malalts, per això recomanem que es quedi a casa o passegi per llocs amb poca freqüència de gossos i que els gossos que l’envoltin siguin coneguts i vacunats.

Vacuna de la ràbia: S’ha de vacunar als 6 mesos d’edat.

Cal fer recordatori anual de vacuna Pentavalent i Ràbia

EL XIP

És obligatori identificar a tots els animals a partir dels 3 mesos d’edat (MICROXIP) i censar-lo a l’ajuntament corresponent.

Recomanem l’esterilització de tots els animals.

PARÀSITS INTESTINALS

Cal fer una anàlisi de femtes per esbrinar si en té o no. S’ha de fer analítica o tractament antiparasitari cada 3 mesos.
Avantatges sobre els tractaments rutinaris contra paràsits intestinals:
-L’anàlisi ens permet veure el paràsit que hi ha, i administrar el tractament idoni.
-Els tractaments rutinaris tracten la majoria de paràsits, però no el 100%. Ens podem trobar que estem tractant paràsits que el nostre gos no té, i no fem res contra un paràsit que sí que té.
-Un tractament correcte contra els paràsits habituals s’ha de repetir (cosa que rutinàriament no es fa).

PARÀSITS EXTERNS

Recomanem fer tractaments preventius contra puces, paparres i mosquits per evitar al·lèrgies i la transmissió de determinades malalties (Leishmania...). Hi ha diferents productes i presentacions (pipetes, esprai, collars) segons l’edat i el pes.
En cadells de menys de tres mesos recomanem l’esprai; a partir d’aquesta edat, les pipetes són el tractament més comú. Els collars són poc efectius per a puces.

PÈL

Cal raspallar sovint (si pot ser diàriament) l’animal, per recollir tot el pèl mort (evitant els nusos), la pols, herbes,...
L’animal es pot banyar sempre que es vulgui o s’embruti, sempre que es faci amb un xampú adequat pel seu tipus de pèl (sempre xampú de gos). Després de cada bany cal assecar molt bé tot l’animal (amb tovallola i assecador, encara que sigui estiu).