Al·lèrgies. Atòpia.

L'atòpia és una al·lèrgia a substàncies inhalades del medi ambient. Les substàncies que poden provocar reaccions al·lèrgiques són denominades antígens.
L'atòpia pot afectar gossos i gats, tot i que és més freqüent en gossos. Es pensa que pot ser congènit (adquirit genèticament) ja que passa més comunament en certes races i línies. Entre els antígens que poden desencadenar una atòpia es troben el pol·len, fongs, cèl·lules mortes, pols de la casa, fum del tabac i una gran varietat de substàncies.
El símptoma principal és la picor, i s'observa quan la mascota té entre 6 mesos i 3 anys d'edat. Els símptomes immediats solen incloure llepar-se els peus, rascar-se la cara, problemes d'oïda i rascar-se darrere els colzes. En general el problema és temporal. A mida que passa el temps, l'al·lèrgia empitjora i s'estén a altres parts del cos, i la picor, que només passava temporalment, pot tornar-se present durant tot l'any.

Els gats amb atòpia poden mostrar diferents tipus de lesions a la pell. En alguns s'observa una pèrdua de pèl a l'abdomen (ventre) i a la cara interna de les cuixes o bé al llom. Aquesta pèrdua de pèl es deu a un excés de neteja (llepades, mossegades) per culpa de la picor. Altres pot ser que es gratin al voltant de la cara i al voltant del coll.

El diagnòstic d'atòpia pot ser desafiant perquè molts altres problemes de pell produeixen el mateix nivell de rascat, pèrdua de pèl i enrogiment de la pell. Perquè el seu veterinari arribi a la conclusió que l'atòpia és present (és a dir, efectuar el diagnòstic d‘atòpia), per norma general, és necessari que s'observin una combinació d'elements: la típica història del començament de la picor (amb freqüència temporal, a causa dels pòl·lens són una causa comuna de l'atòpia), a més de trobar un patró de lesions de pell sobre les zones afectades, i l'exclusió d'altres possibles causes de picor.

El seu veterinari farà un examen físic minuciós i amb freqüència necessitarà fer diversos exàmens per descartar problemes com àcars de la sarna, tinya, infecció bacteriana, al·lèrgia a puces, qualsevol dels quals pot ser idèntic a l'atòpia en els tipus de lesions. Una vegada efectuat el diagnòstic, es pot començar el tractament per disminuir la picor i notar una millora, o poden portar-se a terme exàmens més precisos per determinar quines són les substàncies de l'ambient que estan causant aquesta atòpia.

Com conviure amb el diagnòstic

L'atòpia no es pot curar, així que els esforços han d'anar encaminats a manejar els símptomes de la seva mascota.
L'atòpia pot ser un trastorn profundament frustrant tant per a la mascota com per al propietari, ja que rosegar-se i llepar-se sense parar poden ser extremadament molestos per a tots dos. Sens dubte, amb el diagnòstic adequat i amb el tractament adequat, la majoria de mascotes amb atòpia estan més còmodes.

Tractament

El tractament es pot enfocar de diverses formes.
La millor opció per a la salut de la mascota és fer exàmens per determinar quins al·lèrgens estan causant l'al·lèrgia. I si és possible, minimitzar o eliminar el contacte (en general el problema és per via inhalatòria) amb els al·lèrgens.
Si els al·lèrgens no poden ser evitats, una sèrie d'injeccions de petites quantitats d'al·lèrgens (vacunes) poden utilitzar-se per dessensibilitzar la mascota. També és important buscar altres problemes que puguin estar contribuint a la picor. Moltes mascotes amb atòpia també tenen altres tipus d'al·lèrgies com al·lèrgia al menjar o al·lèrgia a picades de puça.

Cal tenir en compte que la pell inflamada a causa del rascat i mossegades que provoca l'atòpia té més tendència a infeccions bacterials o per llevats que encara poden agreujar més la picor. Per tant, eliminar tantes causes de picor com sigui possible pot controlar els símptomes de la mascota, fins i tot si l'atòpia en sí no és tractada.

Diversos medicaments són utilitzats per al tractament de la picor. Consulteu el vostre veterinari sobre els diversos medicaments disponibles. Sovint, la millor resposta és individualitzada, per això és necessari tractar cada mascota de forma individual.

Coses a fer

  • Administreu tots els medicaments exactament com us indiqui el veterinari.
  • Si s'ha examinat la mascota per determinar a quines substàncies té al·lèrgia, intenteu evitar el contacte amb aquestes substàncies.
  • Elimineu tantes causes de picor i inflamació de la pell com us sigui possible.

Quan cal trucar al veterinari

  • Si els símptomes empitjoren sobtadament.
  • Si noteu senyals de malaltia de l'oïda (sacsejada de cap, tocar-se les orelles amb les potes, dolor en tocar-li les orelles).

Estigueu atents als següents indicis

  • Alguns medicaments que s'utilitzen en problemes d'al·lèrgia poden produir alguns efectes secundaris que ja us comentarà el veterinari.
  • Un augment sobtat de la picor; això pot aparèixer des del principi en infeccions del tipus bacterial o per llevats.
  • Els problemes d'oïda, com l'enrogiment, sacsejada de cap, olor; moltes mascotes al·lèrgiques són propenses a malalties d'oïda.

Seguiment rutinari

La freqüència de la reexaminació depèn de la gravetat dels símptomes de la mascota i dels mètodes de tractament utilitzats.

Informació addicional

Ja que l'atòpia és una condició heretada, les mascotes afectades amb aquesta malaltia no poden ser utilitzades per a la reproducció genètica.