Al·lèrgies. Atòpia.

L'atòpia és una al·lèrgia a substàncies inhalades del medi ambient. Les substàncies que poden provocar reaccions al·lèrgiques són denominades antígens.

L'atòpia pot afectar gossos i gats, tot i que és més freqüent en gossos. Es pensa que pot ser congènit (adquirit genèticament) ja que passa més comunament en certes races i línies. Entre els antígens que poden desencadenar una atòpia es troben el pol·len, fongs, cèl·lules mortes, pols de la casa, fum del tabac i una gran varietat de substàncies.

El símptoma primari d'atòpia és picor, i s'observa quan la mascota té entre 6 mesos i 3 anys d'edat. Els símptomes immediats solen incloure llepar-se els peus, rascar-se la cara, problemes d'oïda i rascar-se darrere els colzes. En general el problema és temporal. A mida que passa el temps, l'al·lèrgia empitjora i s'estén a altres parts del cos, i la picor, que només passava temporalment, pot tornar-se present durant tot l'any.

Els gats amb atòpia poden mostrar diferents tipus de lesions a la pell. En alguns s'observa una pèrdua de pèl a l'abdomen (ventre) i a la cara interna de les cuixes o bé al llom. Aquesta pèrdua de pèl es deu a un excés de neteja (llepades, mossegades) per culpa de la picor. Altres pot ser que es gratin al voltant de la cara i al voltant del coll. També es pot desenvolupar l'anomenada dermatitis militària, amb la qual s'observen petites crostes al llarg del pelatge a la superfície de la pell. El complex granulomaeosinòfil és una altra manifestació d'al·lèrgia en els gats, que inclou zones elevades, planes i enrogides sobre la pell o llagues en el llavi superior.

El diagnòstic d'atòpia pot ser desafiant perquè molts altres tipus de problemes de pell produeixen el mateix nivell de rascat, pèrdua de pèl i enrogiment de la pell. Perquè el seu veterinari arribi a la conclusió que l'atòpia és present (és a dir, efectuar el diagnòstic d‘atòpia), per norma general, és necessari que s'observin una combinació d'elements: la típica història del començament de la picor (amb freqüència temporal, a causa dels pol·lens són una causa comuna de l'atòpia), a més de trobar un patró de lesions de pell sobre les zones afectades, i l'exclusió d'altres possibles causes de picor.

El seu veterinari farà un examen físic minuciós i amb freqüència necessitarà fer diversos exàmens per descartar problemes com àcars de la sarna, tinya, infecció bacteriana, al·lèrgia a puces, qualsevol dels quals pot ser idèntic a l'atòpia quant a l'aparença inicial. Una vegada efectuat el diagnòstic, es pot començar el tractament per alleugerir la picor i notar una millora, o poden portar-se a terme exàmens més precisos per determinar quines són les substàncies de l'ambient que estan causant aquesta atòpia i dessensibilitzar a l'animal d'aquestes com a tractament. Aquests exàmens avançats inclouen exàmens de pell intradèrmics i exàmens d'al·lèrgia de sèrums sanguinis.

Com conviure amb el diagnòstic 

L'atòpia no es pot curar, així que els esforços han d'anar encaminats a manejar els símptomes de la seva mascota (mireu apartat de tractament). Si els esforços inicials per controlar la picor no tenen èxit, penseu en l'opció de consultar un veterinari dermatòleg.

L'atòpia pot ser un trastorn profundament frustrant tant per a la mascota com per al propietari, ja que rosegar-se i llepar-se sense parar poden ser extremadament molestos per a tots dos. Sens dubte, amb el diagnòstic adequat i amb el tractament adequat, la majoria de mascotes amb atòpia estan més còmodes.

Tractament

El tractament es pot enfocar de diverses formes. La millor opció per a la salut de la mascota és fer exàmens per determinar quins al·lèrgens estan causant l'al·lèrgia. Després, si és possible, el contacte (en general el problema és per via inhalatòria) amb els al·lèrgens pot ser minimitzat o eliminat. Si els al·lèrgens no poden ser evitats, una sèrie d'injeccions de petites quantitats d'al·lèrgens poden utilitzar-se per dessensibilitzar la mascota. També és important buscar altres problemes que puguin estar contribuint a la picor. Moltes mascotes amb atòpia també tenen altres tipus d'al·lèrgies com al·lèrgia al menjar o al·lèrgia a picades de puça. També, la pell que està inflamada a causa del rascat i mossegades de l'atòpia té més tendència a infeccions bacterials o per llevats que poden causar encara més picor. Per tant, eliminar tantes causes de picor com sigui possible pot controlar els símptomes de la mascota, fins i tot si l'atòpia en si no és tractada. Feu això, eliminant les puces i provant d'alimentar la mascota només amb una dieta hipoal·lergènica durant diverses setmanes. Consulteu el vostre veterinari en portar a terme aquests passos i també porteu la vostra mascota perquè li facin una revisió de les infeccions de la pell.

Diversos medicaments són utilitzats per al tractament de la picor. Els antihistamínics ajuden algunes mascotes. Els àcids grassos Omega-3 poden ajudar a alleujar la inflamació de la pell. Els corticosteroides (cortisona) són utilitzats amb freqüència per inhibir la inflamació i la picor, i són, en general, molt efectius. Tot i això, els corticosteroides són medicaments molt potents que poden tenir efectes secundaris severs a llarg termini. Per aquest motiu haurien d'utilitzar-se en la dosi mínima possible i per un període de temps limitat. La ciclosporina és un medicament immunosupressor poderós que ha estat aprovat per al tractament de gossos amb picor. Funciona tan bé com els corticosteroides per al control de la picor i és ben tolerat per la majoria dels gossos, però és un medicament costós. Consulteu el vostre veterinari sobre els diversos medicaments disponibles. Sovint, la millor resposta és individualitzada, per això és necessari temptejar i provar per  trobar la millor combinació per a cada mascota en particular.

Coses a fer

• Administreu tots els medicaments exactament com us instrueixin.
• Si s'ha examinat la mascota per determinar a quines substàncies té al·lèrgia, intenteu evitar el contacte amb aquestes substàncies.
• Elimineu tantes causes de picor i inflamació de la pell com us sigui possible.

Coses a evitar

• No suposeu que les "píndoles de cortisona"(glucocorticoides) són l'única solució per tractar una al·lèrgia. Encara que són la forma més simple i efectiva a curt termini (dies), només emmascaren l'al·lèrgia i poden causar greus problemes de salut a llarg termini.
• No descarteu la segona opció. Els dermatòlegs veterinaris són experts de la pell de gossos i gats, i poden diferenciar entre l'atòpia i altres trastorns, coneixen els últims tractaments i solucions. Els veterinaris dermatòlegs són coneguts com a Diplomates (diplomats) de l'American College of Veterinary Behaviorists (Col.legi Nord-americà de Veterinaris Especialistes de la Conducta) i poden ser recomanats pel vostre veterinari.

 Quan cal trucar al veterinari

• Si els símptomes empitjoren sobtadament.
• Si noteu senyals de malaltia de l'oïda (sacsejada de cap, tocar-se les orelles amb les potes, dolor en tocar-li les orelles).

Estigueu atents als següents indicis

• La següent és la reacció més comuna al medicament: si el vostre gos rep corticosteroides (cortisona), és comú que begui més aigua, tingui més gana i panteixi més de l'habitual.
• Un augment sobtat de la picor; això pot aparèixer des del principi en infeccions del tipus bacterial o llevat.
• Els problemes d'oïda, com l'enrogiment, sacsejada de cap, olor; moltes mascotes al·lèrgiques són propenses a malalties d'oïda.

Seguiment rutinari

La freqüència de la reexaminació depèn de la gravetat dels símptomes de la mascota i dels mètodes de tractament utilitzats. Si els corticosteroides (cortisona) són part del programa de tractament, són recomanats exàmens de sang periòdics per trobar problemes que puguin resultar apartir del seu ús. 

Informació addicional

Ja que l'atòpia és una condició heretada, les mascotes afectades amb aquesta malaltia no poden ser utilitzades per a reproducció genètica.