Al·lèrgia per picada de puça

Quan un gat o un gos té puces, el grau de picor i malestar, amb freqüència, és molt diferent d'un individu a un altre. Hi ha tanta variabilitat perquè alguns gossos i gats són al·lèrgics a les picades de puça mentre que d'altres no ho són. 

Sobre el diagnòstic 

L'al·lèrgia a picades de puça (dermatosis per picada de puça, dermatitis d'al·lèrgia a puces, hipersensibilitat a picada de puça) és una condició comuna de la pell en els gossos i els gats. Passa quan una puça pica un animal que és al·lèrgic (hipersensible) a una o més proteïnes (al·lèrgens) de la saliva de la puça. Els animals no al·lèrgics, normalment, després d'una picada, desenvolupen picor lleu durant una estona breu després de la picada. No obstant això, els animals amb al·lèrgia a les puces poden desenvolupar una picor intensa en qualsevol part del cos que progressivament empitjora amb l'exposició a les puces i porta a una pèrdua de pèl i altres problemes de la pell. Una o dues picades de puça per setmana poden ser suficients per desencadenar i perpetuar una reacció al·lèrgica. 

Els animals de qualsevol edat poden desenvolupar al·lèrgia a les puces, però és més típic en els animals que tenen entre 1 i 5 anys d'edat. Passa amb més freqüència a l'estiu, però pot ocórrer durant qualsevol època de l'any en climes tropicals o subtropicals ja que el temps càlid afavoreix la reproducció de les puces. 

Els veterinaris amb freqüència diagnostiquen l'al·lèrgia a puces a partir dels símptomes, l'evidència de puces en el pèl i la millora dels símptomes amb el tractament. L'evidència de la presència de puces inclou puces adultes, brutícia de puces (marró o negre, es tracta d'excrements de puces que contenen sang digerida) i/o ous de puces (blancs) en la mascota afectada o en d'altres mascotes de la llar. Els animals amb al·lèrgia a les puces moltes vegades tenen poques puces o de vegades no se'n veu cap perquè les puces amb freqüència són desplaçades com a resultat del rascat excessiu de l'animal, la masticació o les llepades de la seva pell. Per a aquests casos sospitosos en què les puces no són trobades, hi ha disponible una prova intradèrmica de la pell i una prova de la sang per ajudar a confirmar un diagnòstic d'al·lèrgia a les puces, però aquestes proves no són 100% exactes. Un resultat positiu confirma l'al·lèrgia a les puces, però un animal que dóna resultats negatius en un examen o l'altre, podria ser igualment al·lèrgic a les puces. Poden ser necessàries altres proves per descartar altres causes de malalties de la pell i picor, ja que existeixen diverses classes de malalties que produeixen un grau semblant de picor, però requereixen tractaments completament diferents.

Com conviure amb el diagnòstic 

Gossos: Els símptomes de l'al·lèrgia a les puces poden ser variables segons el grau, de molt lleus a greus, i en general empitjoren a mesura que el gos envelleix. Els símptomes es veuen clarament a la pell. Les zones de la pell més freqüentment afectades estan en la part baixa de l'esquena, l'inici de la cua, les potes del darrere i la panxa, encara que pot veure's afectat tot el cos en casos greus. La pell afectada pica molt i pot tenir protuberàncies petites, crostes, abrasions, enrogiment i pèrdua de pèl; pot infectar-se amb bacteris. Alguns gossos poden desenvolupar una lesió de dermatitis humida aguda; es tracta d'una taca ben delimitada de pell inflamada, humida i sense pèl a causa de la masticació, les llepades i el rascat excessiu d'aquesta zona en particular. La pell de l'animal pot engrossir-se i enfosquir-se a causa de la masticació i el rascat continus. 

Gats: Els símptomes de l'al·lèrgia a les puces poden ser variables en els gats. Els gats poden tenir un patró de lesions de la pell semblant al dels gossos, però amb més freqüència desenvolupen protuberàncies petites i crostes al voltant del cap, el coll i la panxa (dermatitis miliaria). Alguns gats desenvolupen una placa rodona, vermellosa i groguenca (placa eosinofílica o granuloma) en l'àrea de l'engonal, la panxa o la part interior de les potes del darrere. La pell afectada normalment pica molt; els gats poden rascar o llepar aquestes àrees de la pell excessivament i causar la pèrdua de pèl. Alguns gats tenen una pèrdua simètrica de pèl que afecta la part mitjana fins a la part baixa de l'esquena i les potes del darrere, sense cap altre indici d'irritació a la pell (alopècia simètrica). 

Tractament 

El tractament i la prevenció de l'al·lèrgia a les puces consisteix a prendre mesures per evitar que la mascota al·lèrgica sigui picada per les puces. Això normalment requereix l'eliminació de les puces de la mascota al·lèrgica, de l'ambient immediat de la mascota (jardí, llar) i en altres gossos o gats de la llar, utilitzant productes que maten la puça adulta (teràpia adulticida) i impedeixen que les puces es reprodueixin. Els collars antiparasitaris usualment no són efectius. El seu veterinari també li pot receptar medicació antiinflamatòria a curt termini per reduir la reacció al·lèrgica a la pell i proporcionar alleujament immediat de la picor. Els antibiòtics administrats per via oral poden ser necessaris si hi ha una infecció bacteriana (pioderma). Molt menys preferible és l'ús a llarg termini de la medicació antiinflamatòria, la qual està associada amb més efectes secundaris negatius. En casos rars, s'utilitza aquest tractament si no és possible prevenir l'exposició a les puces.

Coses a fer  

• Consulteu el veterinari sobre les opcions de tractament per a la vostra mascota (diversos productes excel·lents i segurs han entrat recentment en el mercat) i per a la vostra llar o jardí (autocura, fumigador professional, alternatives als insecticides). 
• Utilitzeu els insecticides d'acord amb les indicacions i amb cautela en la presència de les mascotes i les persones.  

Coses a evitar 

• No utilitzeu productes antipuces que contenen "Permethrin" en els gats ja que són potencialment tòxics. 
• No apliqueu directament en els animals els productes antipuces dissenyats per al medi ambient. 
• No suposeu que les puces no són el problema solament perquè no en veieu cap. 

Quan cal trucar al veterinari 

• Si la condició no millora amb un tractament apropiat. 
• Si la mascota té alguna reacció adversa a qualsevol medicament o producte antipuces. Els indicis d'una reacció poden incloure: baveig, vòmits, urticària, conducta anormal, agitació, picor creixent i pèrdua de pèl o irritació de la pell on va ser aplicat algun producte contra les puces. 

Atenció als següents indicis 

• Puces, brutícia de puces o ous de puces en una mascota afectada, en el llit de la mascota o en altres mascotes en la llar; una pinta per a les puces pot ser molt útil per afirmar la presència de puces en una mascota. 
• Noves protuberàncies o crostes a la pell de la mascota; aquestes poden indicar una recurrència de l'al·lèrgia.